|
Després de vuit anys en estat latent, la llei de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals passa de nou al calaix dels mals endreços per al proper curs polític. En aquesta ocasió, ha estat el Partit Popular el responsable de la tardança, tot i que ha demanat al Consell Consultiu un dictamen d'última hora sobre la constitucionalitat d'un text llargament consensuat. Els arguments que s'esgrimien -el desacord amb què el català figuri com a "llengua institucional" dels mitjans públics i que sigui el CAC l'encarregat de designar els membres del Consell d'Administració- fan pensar més en una maniobra de dilació política que no pas en una acció empresa amb expectatives reals.
Si bé al 2007 ha estat el PPC qui ha deixat l'aprovació de la Llei de la Corporació per a després de les vacances, en una jugada calcada a la de la Llei de l'Audiovisual, l'any anterior eren les picabaralles entre CiU i els membres del tripartit a la recta final de la legislatura les que impedien donar curs a la iniciativa legal. La concepció de la Llei de la Corporació com a moneda de canvi o peccata minuta estan llastrant l'aprovació d'un text ja de per si enquistat.
Mentre que RTVE avança amb bon ritme en el seu procés de refundació, la Corporació Catalana de Ràdio i Televisió ha de conformar-se amb el sanejament econòmic, a l'espera que els partits assoleixin el consens necessari per donar llum verda al text que ha de garantir la despolitització dels mitjans públics i la seva professionalitat. La reforma legal de la CCRTV va començar a cuinar-se al 1999, molt abans que a Radiotelevisió Espanya la qüestió ni tan sols es plantegés. Les males llengües diuen, fins i tot, que els ideòlegs de la llei espanyola no eren del tot aliens als esborranys que ja aleshores circulaven pels passadissos del Parlament. Al 2007, la Llei Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals es continua trobant stand-by. Un any més no pot esperar.
|
