|
El Col·legi Professional de l’Audiovisual de Catalunya (CPAC) va fer arribar als senadors catalans a mitjans de febrer una carta en què reclamava la seva implicació per fer possible una correcció positiva de la Llei de l’Audiovisual estatal per tal d’evitar que aquesta sigui “lesiva i regressiva” pels interessos del sector a Catalunya. Aquest dimecres, la llei acaba el seu tràmit a la cambra alta espanyola i, per aquest motiu, el degà del CPAC, Daniel Condeminas, ha reclamat “un darrer esforç als senadors catalans per evitar que es consumi una llei que fa retrocedir i no avançar el sector públic i privat a Catalunya”.
En la carta enviada al conjunt de senadors catalans, el Col·lgi explica que “veuria com a altament positiu per als interessos del sector audiovisual català la proposta debatuda al Congrés per tal que el Consell Estatal de Mitjans Audiovisuals (CEMA) confluís amb l’actual Comissió de Mercat de les Telecomunicacions (CMT) en la creació d’un organisme conjunt del mercat de les telecomunicacions i regulador de l’audiovisual; un nou organisme amb seu a Barcelona, aprofitant que ja ho és de la CMT”.
Pel CPAC, aquesta institució, en línia amb les ja existents a altres parts d’Europa, com la Gran Bretanya, Suïssa o Itàlia, seria una fórmula que oferiria avantatges respecte el model que planteja el projecte de llei: “Davant d’una llei que expressa una visió ja obsoleta respecte els mecanismes de transmissió, difusió, exhibició i consum de l’audiovisual, el fet que un mateix organisme analitzés conjuntament aquestes qüestions tecnològiques i de mercat amb les pròpiament relacionades amb els continguts i la seva producció, seria altament positiu per a una millor gestió d’un sector tant canviant com aquest”.
En aquesta mateixa línia, a la carta també s’explica que “Catalunya representa un percentatge molt important de la producció estatal de l’audiovisual, però que no té la seu de cap de les televisions estatals. El seu entorn creatiu i productiu veuria, d’alguna manera, compensat aquesta inferioritat de condicions dins el mercat, podent tenir l’organisme regulador al costat. Des de Barcelona estant, seria més fàcil fer entendre la realitat plural del sector, no només per la diversitat cultural i lingüística que poden expressar-se en les seves obres”.
Per últim, es recorda que “les propostes per a la defensa del sector audiovisual català –tant de la producció independent com dels seus mitjans públics– i sobre la necessitat que el pluralisme cultural i lingüístic de l’Estat quedés reflectit a la llei amb normes positives, no han prosperat al Congrés dels Diputats”.
|
