|
|
 |
|
|
"Una abraçada a tots els amics de Serra d'Or. Gràcies per tot!". L’últim número de la revista Serra d’Or incloïa aquesta frase, cal•ligrafiada pel dibuixant Cesc, al costat de la seva col•laboració gràfica habitual, a la primera pàgina interior de la publicació. Es tractava d’un comiat serè de qui, pocs dies més tard, moria a causa d’un tumor que se li va detectar el setembre. L’humor català perdia així, als 79 anys, Francesc Vila Rufas, Cesc.
Les seves vinyetes, sovint mudes, solien tenir una càrrega punyent tot i la suavitat de les línies del dibuix. Tendre però implacable, Cesc va excel•lir com a ninotaire a la premsa, especialment a l’Avui, on va mantenir durant una dècada una vinyeta diària. També va col•laborar a Serra d’Or, Cavall Fort o Revista Musical de Catalunya, entre moltes altres. Amb tot, la pintura va centrar la seva producció dels darrers anys.
La seva visió irònica es va fer palesa fins i tot el mateix dia de l’enterrament. El recordatori que el dibuixant havia triat era una vinyeta dibuixada el 1962 en la que es veia un seguici rere un fèretre. La gent més propera al difunt apareix compungida i desolada; els del mig ja se’ls veu més tranquils i els del final ja riuen sense cap mirament. El targetó incloïa una frase extreta del seu discurs d’ingrés a la Reial Acadèmia de Belles Arts de Sant Jordi: “Sempre somnio amb aquella obra fresca, justa, que no expliqui massa però que, alhora, comuniqui, que no quedi sorda ni muda”.
L’ofici (laic) va comptar amb diverses participacions notòries, com ara el dibuixant de La Vanguardia Toni Batllori, que va comissariar la seva última exposició, a Teià, o el crític Isidre Molas. El Cant dels ocells va concloure l’acte, al qual van assistir 500 persones, entre les quals s’hi trobaven periodistes veterans (Josep Maria Cadena, Josep Maria Espinàs, Josep Martí Gómez, Carlos Pérez de Rozas...), humoristes gràfics (Krahn, Ferreres, Óscar Nebreda, José Luis Martín...), polítics (Pasqual Maragall, Ernest Maragall, Joan Manuel Tresserras...) i altres personalitats (Josep Espar Ticó, Lluís Bassat, Enric Satué, Joaquim Molas, Jordi Bonet...).
De fet, l’exposició de Teià és encara visitable. No és el cas en canvi d’altres mostres recents com la que va tenir lloc aquest estiu a Sant Feliu de Guíxols, la de la sala Rovira de Barcelona, també a l’estiu, o la del Museu del Barça.
|
Ets a: 
Joan Vint // Arxiu (foto amb Josep Maria Huertas publicada a El Periódico)