|
"El principal repte és fer que la tertúlia sigui una peça musical i que cada convidat entri com si fos un instrument" |
|
"La ràdio és molt difícil. Per molt que la base estigui en el paper, la ràdio es fa en antena i a vegades no saps ben bé per què les coses funcionen ni s’aguanten” |
|
"Alguna vegada algun polític que ha passat pel programa m’ha preguntat si es tracta d’un espai per fer broma o no. Està clar que no l’havien escoltat mai" |
|
"Amb la TDT, la televisió local patirà, perquè fins ara treballàvem amb unes exigències tècniques i una distribució diferent" |
|
|
|
|
Mentre estudiava, Xavier Grasset ja va ser membre de la junta de l’Associació Catalana de la Premsa Comarcal, ja que formava part de la publicació El Pont de Fusta, de Vila-seca i Salou. De 1988 a 1995 va ser delegat de Catalunya Ràdio a Madrid, una etapa que qualifica de “molt esplendorosa i rica periodísticament”. Posteriorment, va ser coordinador d'El matí de Catalunya Ràdio, amb Antoni Bassas. Ha participat activament a programes d’entreteniment nocturn com els Sense Títol de l’Andreu Buenafuente i ha presentat el mític El món s’acaba durant set anys a la mateixa emissora.
Felicitats pel Premi Ràdio Associació Catalunya.
Em va fer molt feliç. Vaig plorar d’emoció i tot. És un reconeixement als molts anys de treballar a la ràdio i a tot l’equip del programa: la Sílvia Creus, la Judit Sala i en Sergi Cotillas.
Has passat de fer un programa de tres hores a un espai d’una hora. Quines diferències substancials has notat?
El primer era un magazine on tocàvem moltes temàtiques i amb gèneres molt diferents. El que fem ara, L’Oracle, es basa en la tertúlia i no l’havia tocat mai. El De 4 a 7 permetia fer entrevistes, reportatges, cara a cara, seccions i era una mica més complicat de fer. Però el principal repte és fer que la tertúlia sigui una peça musical i que cada convidat entri com si fos un instrument.
A alguns oients se’ls fa curt. A tu també?
És un bon indicador. A mi també se’m fa curt perquè l’actualitat és molt complexa i nosaltres intentem donar una mirada que no pot ser profunda, però sí que ho intentem amb algun dels temes més importants del dia i, sobretot, amb el que ens pot aportar el convidat.
Parlem d’indicadors. El vostre programa augmenta d’audiència si tenim en compte les últimes onades de l’Estudi General de Mitjans (EGM). Us donaran més marge de maniobra de cara a la pròxima temporada, que hauria d’estar marcada pels canvis a Catalunya Ràdio?.
També el Baròmetre, tot i que primerament no ens “estimava” gaire. No hi ha res que ens faci pensar que s’hagin de produir canvis. La ràdio és molt difícil. Per molt que la base estigui en el paper, la ràdio es fa en antena i a vegades no saps ben bé per què les coses funcionen ni s’aguanten. Si haguéssim de fer un programa més llarg, ja no seria L’Oracle, perquè no es podria aguantar una tertúlia de dues hores.
Els teus predecessors en la franja de tres a quatre són la Rita Marzoa, en Solé i Sabater i en Jordi Vendrell. Fins a quin punt et poden haver influenciat els seus programes?
El Jordi Vendrell i en Solé i Sabater també feien tertúlia; en canvi, la Rita Marzoa feia un programa que s’apropava més al magazine. Hem intentat veure més l’actualitat amb els nostres propis ulls, la del dia a dia com a periodistes; en canvi, en Solé i Sabater era historiador i tenia una visió més reposada i de referència històrica. El que hem fet és introduir en antena la secció digital, elaborar un editorial propi i tenir altres veus que no siguin les mateixes que les de les tertúlies matinals, però mantenint l’essència del Jordi Vendrell i del Solé i Sabater.
El programa beu més dels programes del Jordi Vendrell i del Solé i Sabater que del de la Rita Marzoa.
Exacte, però sempre sense desmerèixer la feina de la Rita. Amb L’Oracle, hem posat al dia els programes del Jordi Vendrell i el Solé i Sabater.
L’hegemonia de la televisió fa que molta gent et posi la cara amb “La informació és una selva” o “Galàxia Grasset”. Com una persona de ràdio que ha passat per programes d’humor i torna a la ràdio recupera la credibilitat?
Sempre des del rigor. Però alguna vegada algun polític que ha passat pel programa m’ha preguntat si es tracta d’un espai per fer broma o no. Està clar que no l’havien escoltat mai. És veritat que aquesta altra imatge que alguns tenim permet que l’ambient sigui més relaxat i et permeti compaginar la serietat amb alguna broma que pugui destensar. L’humor és la primera arma de crítica democràtica i es pot abordar en qualsevol conversa.
Tornaries a fer un late night show?
Anem creixent i sóc una persona que no té el sentiment de vergonya molt estès. He tingut alguna oferta per conduir un late, però tinc la sensació que ja m’ha passat i segurament hi ha d'altra gent més adequada. El factor de l’edat et permet seguir fent humor si et mous en un àmbit més polivalent, però em costaria una mica.
I t’atreviries a presentar un programa de ràdio de sis del matí a onze del matí?
Ara mateix la meva vida personal té dos reclams molt importants a casa. Però sóc un home de ràdio i estic al servei de l’emissora.
Els estudiants de periodisme saben que tu i els de la teva generació vàreu començar fent ràdio local i us han vist triomfar a nivell nacional. Com els expliques aquest buit que queda entremig?
Cal començar a treballar en un mitjà que sigui pròxim i que et permeti fer coses que en un mitjà més gran seria impossible. Estic molt content de la meva etapa de Ràdio Salou i d’El pont de fusta, una publicació mensual del meu poble, Vila-seca i de Salou, on sempre he col•laborat. Pots veure totes les facetes de la producció de la informació. A vegades, ens emmirallem i ens obsessionem amb un mitjà. En l’ofici no hi ha cap diferència, perquè has de treballar amb el mateix rigor si entrevistes un president de Diputació que un conseller. Malauradament, molts mitjans petits es veuen obligats a fer molts papers de l’auca.
Ets fundador de Canal Reus Televisió. El “paper de l’auca” també el pateixen les televisions locals i, més ara, amb el nou mapa de la televisió digital terrestre, que multiplicarà els canals del sector televisiu.
Amb la TDT, la televisió local patirà, perquè fins ara treballàvem amb unes exigències tècniques i una distribució diferent. El fet que alguns canals siguin d’abast comarcal pot provocar que hi hagi algun reajustament de televisions locals.
|
Ets a: 
Jordi Montaña (text)