Joan Sabater, director general de FUNDACC

«Les dades del Baròmetre seran les més precises en televisió local»

El director general de FUNDACC, l'entitat que impulsa el Baròmetre dela Comunicació i la Cultura, Joan Sabaté, ho té clar: “Les dades del Baròmetre seran les més precises en televisió local”. Si el Baròmetre serveix per fer una radiografia acurada del mercat actual de la premsa local i comarcal, també hauria de servir pel nou desplegament de la televisió digital terrestre i els nous canals de televisió locals. Sabaté és professor de Sociologia de la Comunicació i Entorns Multimèdia i exdirector del Centre de Tecnologies Ituarte (CETEI). La Fundació pretén consolidar el Baròmetre com a eina de coneixement al servei de les empreses i organismes del sector de la comunicació.

Jordi Montaña (text) // J.M. (fotos)

Sembla que el Baròmetre té molt bona accollida pel que fa a a la comunitat científica, però pel que fa a la vessant empresarial –tot i les incorporacions de Mediapro i Zenithmedia- pot ser millor.
Estem en ple procés de creixement. Tot i que el Baròmetre neix l’any 2005, el procés comercial l’iniciem des de l’any passat, fent les primeres dades públiques. En aquest sentit, estem seguint el camí normal el naixement d’una fundació. Al patronat ens faltava la presència d’algun gran grup de comunicació, però amb Mediapro ja assolim aquest espai.

I els grups Zeta i Godó? Són catalans i encara esperem la seva entrada.
L’usuari principal del Baròmetre és la premsa local i comarcal i aquesta s’ha volcat plenament en el patronat. Tot ha de seguir el seu procés. Esperem que en el proper any es vagin incorporant no només Zeta i Godó, sinó també obrim les portes a Planeta i a d’altres grups d’àmbit estatal com Vocento i Prisa. Però entre aquests, l’objectiu prioritari són els grans grups del país.

Zeta té un pla de reestructuració interna i els resultats del Baròmetre sempre posen La Vanguardia per darrera d’El Periódico. Aquests dos fets juguen en contra de la incorporació dels dos grups?
No necessàriament, la crisi afecta tant els mitjans petits com els grans grups. Des del punt de vista de la situació econòmica, les dades del Baròmetre són més necessàries que mai. En un moment de crisi és important conèixer el teu públic, la competència, el posicionament del mitjà en el mercat. D’altra banda, la dada d’audiència és una de les úniques dades que hi ha al Baròmetre. Quan es publica un rànquing sempre hi ha un primer, un segon, i un tercer.

Quina acollida ha tingut el Baròmetre a les Illes Balears?
A les Illes ha estat molt bona a més hem comptat amb el recolzament institucional del Govern Balear i tenim la presència d’IB3 al patronat. La particularitat de les Illes és que els mitjans són més petits que al Principat i per tant pot ser hi ha una mica de dificultat inicial.

I al País Valencià?
La situació és més complicada. A partir de l’any vinent suspendrem temporalment les enquestes al País Valencià. No tenim cap suport institucional fort i tampoc cap grup empresarial que ens recolzi que justifiquin l’elaboració d’enquestes a València. Això no vol dir que FUNDACC deixi de pensar en el País Valencià, perquè de moment tenim dos anys de dades que poden ser de molta utilitat tant per les indústries culturals com pels mitjans de comunicació o les universitats.

I des de la comunitat científica també ha estat així?
És l’únic suport que em rebut.

Això podria canviar quan es compleixi totalment l’acord de reciprocitat entre Canal 9 i TV3 o quan s’incorporés Zeta al patronat, ja que el diari El Mediterráneo té una important difusió.
Exacte, si d’una banda, Zeta entra a formar part del patronat, o de l’altra avancen les converses entre Canal 9 i TV3 hi hauria dos motius que justificarien un replantejament per començar de nou la nostra tasca al País Valencià.

Us recolzeu amb un impuls públic, quan podreu començar a caminar sols?
Estem en el procés de començar a caminar nosaltres sols, o com a mínim aquest és l’objectiu del pla estratègic 2009-2012 presentat al patronat. Tenim una aportació pública majoritària, però no amaguem que hi ha una aportació privada de tots els patrons i de tots els clients.

La incorporació de l’ex director de l’Asociación para la Investigación de Medios de Comunicación (AIMC) Carlos Lamas és una demostració de força?
No, és un reflex de la voluntat de FUNDACC de tenir el millor patronat científic possible. És un referent mundial de l’estudi d’audiències de mitjans de comunicació. La seva trajectòria a AIMC, Ecotel, Nielsen s’emmiralla en la voluntat que sempre em tingut basada en la pluralitat, la neutralitat i la independència. Vol dir que hem d’incorporar a persones amb perfils diferents perquè aportin el màxim valor.

Persones de la talla de Carlos Lamas us obriria les portes a elaborar estudis que anirien més enllà, com la influència dels mitjans en l’opinió pública.
Persones com Carlos Lamas avalen tots els projectes d’innovació que “tenim al sac”. Un dels reptes dins del pla estratègic és la medició d’audiències a internet i sortejar així una de les debilitats del Baròmetre ja que a partir de les entrevistes no podem donar dades precises sobre el consum a internet. També tenim previst millorar l’audiència de la televisió digital terrestre (TDT).

L’encesa digital afavoreix les dades del Baròmetre, gràcies al seu pilar de mitjans locals i comarcals?
Sí, hi hauran moltes televisions que passaran a ser comarcals o supracomarcals en la seva majoria i per tant les dades que aportem tindran una molt bona precisió estadística. Les dades del Baròmetre pel que fa a share seran les més precises en televisió local, tot i que potser no podrem donar el minut a minut com l’audimetria.

440 audímetres a tot Catalunya avui, 530 a partir del mes d’abril són suficients per representar adequadament el consum de televisió al Principat?
No i menys per representar una mostra de televisions locals. Serveix per donar una gran fotografia i per donar unes dades que poden ser de gran interès per les cadenes d’abast nacional, però no n’hi ha prou. La decisió de TV3 de crear el seu pànel d’espectadors a partir de GFK creiem que és una experiència molt positiva.

Però són suficients per diagnosticar el consum televisiu de la majoria de ciutadans d’acord amb les televisions generalistes que tenen sintonitzades la majoria de teleespectadors?
És la mostra que es considera adequada per tot Catalunya, però determinades segmentacions es fan difícils, però en principi per donar les dades d’audiència sí que és una bona xifra.

Us heu plantejat elaborar estudis unitaris que per exemple uneixin les dades del consum de ràdio des de l’aparell tradicional, el consum des d’internet i el consum de ràdio des de la TDT?
Aquest és el nostre repte. El primer objectiu però és analitzar les audiències dels nous mitjams digitals. Però després el que passa és que hem de veure com abordem el problema d’ajuntar-ho tot. De moment, intuïtivament hem separat tot el que seria l’audiència d’internet i la millora de l’audiència de la TDT. El que passa com bé dius aquestes separacions degut els processos de digitalització els fan obsolets, per tant hem de veure realment com ho enfoquem, davant d’una realitat que no s’està fent ja que no hi ha una única solució. No obstant això, hem de valorar quin és el sistema pel qual apostem.

Les 40.000 entrevistes que realitzeu i el baix marge d’error, inferior al de l’AIMC, us avalen més que ells?
L’únic que tenim en comú amb l’AIMC és que utilitzem les entrevistes, però cada dia la metodologia és més diferent. El nostre fet diferencial amb l’Estudi General de Mitjans (AIMC) és el camp continu, ja que entrevistem tots els dies de l’any i durant totes les hores del dia, de manera que no hi ha onades de camp anunciades. Això ens permet garantir una certa qualitat i no estar sotmesos a les diferents estratègies de promoció dels mitjans ja que el camp és continu i impacten menys. D’altra banda, nosaltres som un estudi multimèdia pur i l’EGM és monomèdia. I finalment, l’EGM fusiona dues metodologies d’entrevista diferents, presencials i telefòniques.

Aleshores?
És una operació tècnicament delicada des del punt de vista estadística. En canvi el nostre mètode és únic i té més fidelitat de les dades del treball de camp. Curiosament les dades de l’EGM han evolucionat darrere les dades que dóna el Baròmetre. Per exemple, hem donat una diferència de lectors més gran entre El Periódico i La Vanguardia que la que donava l’EGM inicialment i més endavant les dades s’apropaven més a les que donava el Baròmetre.

Com a professor d’universitat, què en penses del Pla Bolonya?
És una gran oportunitat tant per la universitat pública com per la privada. Des del punt de vista dels estudiants crec que és una gran oportunitat per convalidar estudis entre territoris. Des de la perspectiva dels professors és apassionant, suposa una revisió de les metodologies d’ensenyament, aprenentatge a la universitat, implica una nova manera d’avaluar els estudiants i que el professor també ho sigui de forma contínua.

En certa manera, pot acabar amb els professors d’universitat que porten quinze anys ensenyant la seva tesi doctoral.
Ja ho veurem, però implica més revisió i atenció personalitzada a l’alumne. Des de la Blanquerna ja aplicàvem Bolonya des de fa temps. Seminaris amb grups petits i per nosaltres no suposa tan canvi.

Hi ha professors que diuen que els seus estudiants mai han escoltat Ràdio 4 o no ha llegit ni una pàgina de l’ABC. El nivell o la implicació dels universitaris puja o baixa?
És molt relatiu, perquè els estudiants d’avui saben utilitzar la tecnologia dels podcast o com col•locar vídeos a internet o en altres formats de mitjans digitals. Sí que és veritat que d’entrada els coneixements dels mitjans de comunicació els costa una mica més, o en d’altres com la redacció, però són els estudiants amb els quals ens toca treballar i no podem viure aïllats d’una realitat educativa que és la que és.

Si tingués en Pierre Bordieu aquí al costat i d’acord amb el seu text L’opinió pública no existeix atribueix que estudis o anàlisis sempre donen unes dades manipulades ja sigui per la manera de formular la pregunta o bé per l’entitat que promou l’estudi, què li diria?
Part de raó sí que en té. Realment què fem en un estudi d’audiències? Preguntar a la gent allò que fa. És complexa però en part les respostes perquè a vegades la gent no contesta allò que ha fet sinó allò que espera l’altre. Això en un bon estudi d’audiències es contempla. Darrera del qüestionari de FUNDACC hi ha tota l’experiència de Nielsen, del comitè científic i de les comissions tècniques dels mitjans de comunicació i per tant ens hem mirat el qüestionari pel dret i pel revés. Però admeto que una cosa és la realitat i l’altra la dada i per això el nostre lema és: “De la realitat a la dada, i de la dada al coneixement”.

Jordi Montaña

-.-.-.-